Practicar esport és important per a mantenir una bona salut: ajuda a prevenir i tractar el sobrepès, la hipertensió i la diabetis, a més de reduir l’estrès i millorar l’estat d’ànim. En l’actualitat, la pràctica d’esport és un pilar més en el tractament de la hipertensió arterial, diabetis i ha d’estar subjecte a avaluació i prescripció mèdica en funció dels METS. Així i tot, la pràctica d’esport, sigui en competició o no, està subjecta a l’eventualitat de sofrir lesions esportives que afecten el conjunt del sistema múscul-esquelètic i del qual formen part, a més dels ossos, els músculs, els lligaments, els tendons i les articulacions.

Cal fer un esment especial a la columna vertebral, ja que les lesions musculars poden generar problemes més seriosos i les articulars poden arribar a ser especialment greus.

 

Tipus de lesions esportives més comunes

Aquests són els tipus de lesions esportives musculars més comunes:

Lesions musculars

Afecten els músculs i poden produir-se per traumatismes directes, sobreesforços, moviments inadequats, etc. En cada tipus d’esport hi ha lesions més freqüents que unes altres, depenent dels grups musculars més exigits, però en general cal diferenciar els següents tipus de lesió:

  • Contusió. Es produeixen per un cop sobre el múscul i poden ocasionar, inflamació, dolor i hematoma.
  • Enrampada. El múscul es contreu de manera sobtada i s’escurça durant uns instants, produint un intens dolor que dura uns instants abans de calmar-se, encara que no totalment.
  • Contractura. En aquest cas la contracció sobtada del múscul es manté en el temps, causant dolor i limitant el moviment.
  • Distensió. També es denomina hiperextensió o elongació muscular. Es genera quan el múscul s’estira més del que pot abastar. Causa un dolor difús que perdura en el temps.
  • Trencament fibril·lar o esquinçament muscular. Es trenquen una o diverses fibres del teixit muscular i la seva gravetat depèn de l’extensió de la lesió i de la seva durada. El dolor és agut i molt localitzat, encara que els més greus causen la immobilitat immediata del múscul.
  • Trencament muscular complet. El múscul es trenca completament. El dolor és intens i se sent la impossibilitat de moure el múscul, causant la immobilitat.

 


Lesions tendinoses

Afecten els tendons i poden tenir múltiples causes, des d’una contusió, l’ús de material i calçat esportius inadequats, moviments repetitius inadequats, etc.

  • Tendinitis d’inserció o entesitis. Es caracteritza per la inflamació de les insercions dels tendons en l’os a causa de microtrencaments fibril·lars causats per sobrecàrrega. En un alt percentatge de casos es tracta d’una lesió recurrent.
  • Tendinitis. En aquest cas generalment s’inflama el cos del tendó, encara que també pot afectar la beina (tenosinovitis) o el peritendó (peritendinitis).
  • Trencament parcial. Sol produir-se especialment en els tendons més llargs i es caracteritza pel trencament d’unes poques fibres.
  • Trencament total. Es trenca el tendó completament i sol ocórrer en els esportistes més veterans.
  • Luxació. Es produeix el desplaçament del tendó de la seva posició natural en realitzar determinats moviments. És una lesió molt poc freqüent.

 

Lesions articulars

Les lesions articulars que es produeixen per la pràctica esportiva poden afectar els ossos que la configuren, els lligaments, els tendons, els cartílags, la membrana sinovial o les burses. Ja s’ha parlat de les lesions tendinoses i de lligaments, per la qual cosa cal esmentar únicament les que es refereixen a la resta dels components de l’articulació:

  • Ossos. Les lesions articulars òssies poden ser fractures, amb el trencament parcial o total de l’os, i les luxacions, que provoquen la sortida de la seva posició normal d’un dels ossos que configuren l’articulació.
  • Cartílags. Recobreixen l’extrem de l’os i fan que l’articulació funcioni correctament, evitant la fricció entre els ossos (els meniscos són cartílags). Entre les lesions més freqüents causades per l’esport cal destacar la condromalàcia, que implica l’alteració del cartílag com a conseqüència generalment d’un traumatisme, i l’osteocondritis, que és la inflamació del cartílag
  • Membrana sinovial. És una membrana que recobreix tota l’articulació per a protegir-la i que està plena de líquid sinovial. La lesió més freqüent és la sinovitis, és a dir una irritació de la inflamació de la membrana a causa d’un cop, una torçada de l’articulació o una mala postura, la qual cosa causa un augment del volum de líquid sinovial.
  • Burses. Són unes estructures toves en forma de sac es troben entre els músculs, els tendons, els lligaments i les prominències òssies que configuren l’articulació i la funció de la qual és evitar la fricció dels ossos durant el moviment i esmorteir la pressió que s’exerceix sobre l’articulació. La lesió més freqüent és la bursitis, és a dir una inflamació de la bursa, que pot arribar a ser crònica després de successius episodis. La poden causar contusions, moviment repetitius i una pressió continuada sobre aquesta.

 

Raquis o columna vertebral

La columna vertebral o raquis està constituïda per una estructura òssia (les vèrtebres i els discos intervertebrals) i una altra fibrosa, configurada per músculs i lligaments. La pràctica esportiva pot causar diferents tipus de lesions, a més de les característiques dels músculs i lligaments (contractures, contusions, distensions, etc.):

  • Hipercifosi. És un augment de la curvatura de la zona dorsal
  • Hiperlordosi. En aquest cas augmenta la curvatura de la zona lumbar del raquis.

 

Per què es produeixen i com prevenir-les?

Les lesions esportives poden tenir lloc per diferents causes. Entre elles es troben els accidents (per exemple, les caigudes), la falta d’escalfament abans de fer exercici, l’ús d’un equip esportiu inadequat, una mala tècnica o la falta de manera física per a dur a terme l’exercici.

Tenint en compte aquestes causes, per a reduir el risc a sofrir una lesió esportiva serà necessari realitzar exercicis d’escalfament per a preparar al cos, fer un exercici adequat d’acord amb la forma física, usar un equip apropiat (calçat, genolleres, canelleres…) i aprendre les tècniques correctes, especialment en iniciar una activitat nova. També existeixen gels de massatge a base d’extractes vegetals com l’àrnica, l’hipèric i la calèndula, destinats a la preparació i recuperació de músculs i lligaments; aquests s’apliquen abans i després de la pràctica esportiva per a ajudar a prevenir aquestes lesions.

 

Què fer davant una lesió esportiva?

És important deixar de fer exercici físic en el moment que es percebin els símptomes d’una lesió, ja que continuar amb l’activitat pot empitjorar-la i retardar la recuperació.

En els casos en els quals aparegui un dolor intens, hagi sagnat abundant, existeixi sospita de fractura o luxació, s’hagi produït una lesió greu al cap, o quan una lesió prèvia s’inflami o faci mal, és necessari acudir a un centre d’atenció sanitària.

En cas contrari, els símptomes solen millorar guardant repòs, aplicant fred en la zona afectada diverses vegades al dia i mantenint enlaire (per sobre del cor) la zona lesionada. Per a mitigar el dolor i reduir la inflamació, també es pot acudir a la farmàcia per a la recomanació dels productes més adequats com a analgèsics, antiinflamatoris o productes d’aplicació tòpica, com els esprais d’efecte fred que proporcionen un alleujament immediat del dolor muscular o articular.

En qualsevol cas, si aquestes mesures no són suficients i els símptomes persisteixen serà necessari rebre atenció mèdica.

 

Call Now ButtonLlamar ahora