Què és l’artrosi?

L’artrosi és una malaltia crònica que afecta les articulacions. Normalment, està localitzada a les mans, els genolls, el maluc o la columna vertebral. L’artrosi provoca dolor, inflamació i impedeix que es puguin realitzar amb normalitat alguns moviments tan quotidians com tancar la mà, pujar escales o caminar.

Les articulacions són els components de l’esquelet que permeten la connexió entre dos ossos (com per exemple el colze, el genoll, el maluc, etc.) i, per tant, el moviment. El cartílag és el teixit encarregat de recobrir els extrems d’aquests ossos i és indispensable per al bon funcionament de l’articulació perquè actua com un amortidor.

L’artrosi provoca la deterioració del cartílag articular provocant que els ossos es vagin desgastant i aparegui el dolor. A mesura que el cartílag va desapareixent, l’os reacciona i creix pels costats (osteòfits) produint la deformació de l’articulació.

 

Incidència

“Des del punt de vista radiològic, el segment de població entre els 50 i 64 anys presenta un 70 per cent d’artrosi a les mans, un 40 per cent als peus, un 10 per cent en els genolls i un 3 per cent en els malucs”, assenyalen.

A més, segons l’Organització Mundial de la Salut, prop del 28 per cent de la població mundial major de 60 anys presenta artrosis i el 80 per cent d’aquesta té limitacions en els seus moviments. L’augment de l’esperança de vida i l’envelliment de la població faran que l’artrosi es converteixi en la quarta causa de discapacitat l’any 2020.

 

Causes

Avui dia no es coneixen amb exactitud les causes que produeixen l’artrosi, però existeixen alguns factors de risc associats a la seva aparició:

  • Edat: augmenta de manera exponencial a partir dels 50 anys.
  • Sexe: afecta sobretot a dones majors de 50-55 anys.
  • Genètica: pot ser també una malaltia hereditària. En concret, l’herència genètica en el desenvolupament de l’artrosi pot arribar a ser fins d’un 65 per cent.
  • Activitat laboral: la repetició dels moviments articulars pot portar, a llarg termini, a la sobrecàrrega articular. Per això, determinades activitats laborals (perruqueres, paletes, etc.), poden provocar l’aparició d’artrosi.
  • Activitat física elevada: els esportistes d’elit tenen major risc de desenvolupar la malaltia.
  • Menopausa: la disminució dels nivells d’estrògens que es produeix amb l’arribada de la menopausa és un dels factors de risc per al seu desenvolupament.
  • Obesitat: no sembla participar en el desenvolupament d’artrosi, però sí que pot agreujar-la en determinades articulacions com els genolls.
  • Traumatismes: fractures i lesions poden ser un factor desencadenant.

 

Símptomes

Artrosis columna vertebral

Les manifestacions de l’artrosi són molt variades, progressives i apareixen dilatades en el temps.
Els símptomes més freqüents són el dolor articular, la limitació dels moviments, els cruixits i, en algunes ocasions, el vessament articular. A més, algunes persones poden presentar rigidesa i deformitat articular.

El símptoma que més preocupa les persones amb artrosis és el dolor. En un primer estadi, aquest es desencadena quan es mou o es realitza un esforç amb l’articulació. Aquest dolor sol cessar amb el repòs. Posteriorment, l’agreujament de l’artrosi farà que el dolor aparegui tant amb el moviment, com amb el repòs.

Un dels punts bons del dolor artròsic és que no sempre és constant, per la qual cosa els pacients poden estar durant llargs períodes de temps sense patir dolor, la qual cosa no significa que l’artrosi no segueixi la seva evolució.

 

Prevenció

La principal mesura que han de tenir en compte els grups de risc per a prevenir el desenvolupament de la malaltia és portar una dieta sana i equilibrada, com la dieta mediterrània, realitzar exercici físic de manera moderada, activitats que siguin concordes a l’edat i l’estat físic actual de la persona i evitar l’obesitat.

També convé limitar l’esforç físic intens, com carregar objectes pesats o les activitats laborals que impliquen sobreesforç.

D’altra banda, els experts recomanen que les persones siguin acurades en practicar esports de contacte, com el futbol o el rugbi, ja que no estan recomanats per als pacients amb artrosis. El motiu és que aquests esports són un dels factors que poden desencadenar la malaltia. De fet, molts futbolistes pateixen artrosis de genoll a causa de les lesions que han sofert en el menisc.

En cas de tenir la malaltia han d’evitar els moviments que produeixen dolor, sense arribar a immobilitzar la zona.

 

Tipus

En l’actualitat l’artrosi es manifesta principalment en quatre àrees:

 

Artrosi de genollartrosis de la rodilla

L’artrosi de genoll és el tipus més freqüent d’artrosi. De fet, a Espanya la sofreixen un 10 per cent dels espanyols. Es pot distingir entre dos tipus d’artrosis de genoll:

  • Artrosi de genoll primari: està molt relacionada amb l’envelliment i amb la genètica, i va lligada al desgast de les diferents parts que formen el genoll (els ossos la membrana sinovial i el cartílag).
  • Artrosi de genoll secundari: se sol produir per una lesió prèvia, com poden ser una fractura o una lesió de lligaments. Sol afectar esportistes i a persones obeses, ja que el sobreesforç que exigeixen als seus genolls és elevat.

 

Artrosi de mans

artrosis de la manoL’artrosi de mans és el segon tipus d’artrosi més comuna. A Espanya la sofreixen un 6 per cent dels ciutadans. Sol estar estretament lligat al sexe femení i a l’herència genètica del pacient. L’artrosi de mans s’origina en una articulació i, posteriorment, pot estendre’s a la resta de la mà.

És molt visible, ja que sol deformar els dits i arriba a afectar el dia a dia dels pacients en tasques quotidianes com l’escriptura.. Les molèsties solen disminuir quan la deformació es completa. La funcionalitat de la mà pot veure’s afectada i l’articulació pot quedar una mica flexionada o desviada.

 

Artrosi de malucartrosis de la cadera

L’artrosi de maluc és aquella que afecta la part superior de la cama. Aquest tipus d’artrosi és bastant freqüent, encara que no tant com l’artrosi de genoll o de mà. En general, és pròpia de persones majors, però pot aparèixer abans dels 50 anys, sent excepcional en joves.

El símptoma fonamental és el dolor, que es localitza en la zona de l’engonal i en la zona interna de la cuixa. No obstant això, a vegades el dolor es pot reflectir en el genoll.

 

Artrosi de columna

artrosis vertebralLa columna vertebral està formada per moltes articulacions. Això provoca que es pugui desenvolupar artrosi en aquesta zona, sovint en l’àrea lumbar i cervical.

Aquest tipus d’artrosi pot ser asimptomàtica pel que en moltes ocasions no està diagnosticada i es localitza de manera fortuïta en realitzar una radiografia per un altre motiu.

 

Diagnòstic

El diagnòstic de la patologia es realitza mitjançant una entrevista clínica.

Existeixen algunes proves que ajuden el medico a completar l’estudi. Mitjançant una radiografia el metge pot distingir els osteòfits, el pinçament del cartílag, les geodes subcondrals i la disminució asimètrica de l’espai articular, símptomes clars de l’artrosi.

Altres proves que es poden utilitzar en casos excepcionals són la TC i la ressonància magnètica quan el metge tingui dubtes sobre l’origen del procés o estigui estudiant de manera complementària altres problemes, com una extrusió discal en una espondiloartrosi o el trencament meniscal en una gonartrosi.

Finalment, l’ecografia d’alta resolució s’ha incorporat com una eina diagnòstica molt eficaç perquè revela les parts toves que envolten l’articulació, així com si hi ha inflamació o lesió en alguna d’elles i distingir si el perfil de l’os s’està alterant.

 

Tractaments

El principal objectiu del tractament en l’artrosi és millorar el dolor i la incapacitat funcional sense provocar efectes secundaris.

Per a aconseguir-ho, des de la SER insisteixen que el primer pas que han de donar els especialistes és ensenyar als pacients a evitar tot el que contribueix a lesionar les articulacions com el sobrepès, els moviments repetitius, actituds inadequades en el treball, el calçat, els útils de cuina, el mobiliari, etc.

En segon lloc, s’aconsella que cada pacient tingui una taula d’exercicis personalitzada i adaptada que haurà de realitzar sota la supervisió del fisioterapeuta per a millorar el curs de la malaltia.

Finalment, des de la SER assenyalen que el reumatòleg decidirà el tractament farmacològic adequat per a cada cas:
 

Antiinflamatoris i/o analgèsics

En la fase més aguda, el dolor augmenta molt a causa de la inflamació de la zona afectada. Arribats a aquest punt, pot ser necessària necessària la prescripció mèdica d’antiinflamatoris i/o analgèsics per a reduir la inflor de la zona i així calmar el dolor.

Medicaments condroprotectors

Són els únics medicaments específics per a tractar l’artrosi a llarg termini perquè actuen directament sobre l’articulació afectada. No sols alleugen el dolor i milloren la mobilitat, sinó que s’està demostrant que tenen capacitat per a atacar la malaltia d’arrel, alentint la deterioració de l’articulació. Entre ells trobem fàrmacs com el condroïtina sulfat, el sulfat de glucosamina i l’àcid hialurònic. Una nova tendència és l’ús de la plasma enriquida amb factors de creixement PRP que aquesta tenint resultats molt prometidors.

Cirurgia

Si el pacient es troba en un estadi final de la malaltia els especialistes recomanen com a opció terapèutica la cirurgia protètica.
 

Pronòstic

Encara que aquesta malaltia no és molt greu, sí que disminueix significativament la qualitat de vida dels pacients. De fet, el seu pronòstic difereix bastant depenent de l’articulació que estigui afectada i l’evolució de la patologia.

A més, factors com el diagnòstic primerenc i les mesures de prevenció articular poden contribuir a alentir el desenvolupament de l’artrosi.

En termes generals, la SER explica que l’evolució de la patologia és lenta i progressiva.

 

Com afecta la vida del pacient?

El dolor i la falta de mobilitat són els principals factors que incideixen i disminueixen la qualitat de vida dels pacients.

Atès que la malaltia afecta sobretot als pacients que superen els 60 anys d’edat, la limitació funcional pot fer que augmenti el sedentarisme en aquests grups de població. Això pot fomentar l’obesitat , i amb això el risc que augmentin els nivells de colesterol, presència de diabetis, hipertensió, o altres factors de risc de malalties cardiovasculars.

 

Call Now ButtonLlamar ahora